El vaig decidir l'altre dia.
Des d'ara, faré l'esforç de parlar a la Mercé en la seva llengua materna, el catalá. Per que ja no se enfadi amb mi, perque soc una anticatalanista a vegades "demasiado" combatent. Ah! dirá, no fa falta qu'em parlis catalá¡ Pero es que jo vui fer l'esforç. I con riurem les dues quan parli!!! I passarem del "mal rollo" que em provoca el tema del cine, dels rotulats a les botigues, de la suposada co-oficialitat amb el castellà als ambits administratius i oficials, dels gastos i impostos que paguem entre tots per a tenir la paparaça a les dues llengues, etc, etc...
Mercé, 1 petó.
(No faig us del traductor per que veguis a que nivell estic i per que em treuria espontaneitat -els accents no comptan-)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Yo no tengo nada que perdonar. Olvido con facilidad y si se trata de un amigo o amiga, aún olvido con más facilidad. Así que tranquila. Ya sabes que no tengo problema con el tema lingüístico y, si algo me sabe mal, es no saber más lenguas para entenderme con más personas. Tu puedes hacer lo que quieras, yo seguiré hablando castellano contigo porqué no me importa, porque me gusta, porqué me da la gana, porqué si, porqué es mi lengua vehicular contigo, porqué así tengo excusa para practicarlo, porqué no me representa ningún problema, porqué nos entenderemos mejor, perqué me apetece, porqué no soy intransigente, porqué tu amistad está por encima de cualquier idioma, porqué soy casi tan tozuda como tu... necesitas más argumentos? Mil besos a ti y a J.A.
ResponderEliminar